miralls distrets

ΘΑΛΑΣΣΑ ΤΟΥ ΠΡΩΪΟΥ

2010-08-15T00:48:00.006+02:00

'Εδῶ ἂς σταφῶ. Κι ᾶς δῶ κ᾽ ἐγὼ τὴν φύσι λίγο.

Θάλασσας τοῦ πρωϊοῦ κι ἀνέφελου οὐρανοῦ

λαμπρὰ μαβιά, καὶ κίτρινη ὄχθη· ὅλα

ὡραῖα καὶ μεγάλα φωτισμένα.

'Εδῶ ἂς σταφῶ. Κι ᾶς γελασθῶ πὼς βλέπω αὐτὰ

(τά εἴδ᾽ ἀλήθεια μιὰ στιγμὴ σὰν πρωτοστάθηκα)·

κι ὄχι κ᾽ ἐδῶ τὲς φαντασίες μου,

τὲς ἀναμωήσεις μου, τά ἰνδάλματα τῆς ἡδονῆς.

Deixeu que aquí m'estigui.

I que posi una mica els ulls en la natura.

Aquest mar matinal, aquest cel sense núvols,

amb llurs blaus resplendents, i la groga ribera.

Tot bell i inmensament il·luminat.

Deixeu que aquí m'estigui.

I que m'enganyi com si veiés tot això

(de fet ho vaig veure un instant

quan aquí em vaig estar per primera vegada)

i no també aquí les meves fantasies,

les meves recordances, les imatges del goig.

K.P. Kavafis, traducció de Carles Riba.

anar i venir

2009-03-08T16:37:00.002+01:00

2 from Macià Florit on Vimeo.

L'arena entra per les cortines com el vell record dels estius, quan ens banyàvem amb el senyor dels peus grossos.

Un record d'Eduard Delgado

Premonitòria

2009-01-17T17:32:00.012+01:00

SENSE DORMIR

La nit té un pes feixuc malgrat el vol
de les estrelles i la transparència
de l'aire net.
És un gran sac ple de tubercles de records que
malda
per aixecar-se i no ho aconseguiex.
No t'alcis
del llit, no fos que t'abismessis
en la negror.
Corren fantasmes
per tot el pis.
No apaguis
el llum. Espera el dia nou,
sense dormir si pots,
escoltant la tempesta.

Joan Vinyoli.

Premonició de la que serà prest la primera col·lecció compartida.

La

2009-01-15T16:51:00.010+01:00

La from Macià Florit on Vimeo.

TESEU

Un sol fil et daura

la fosca memòria,

corre pels tapissos

on t'has figurat.

Tornes, tornes tu?

No trepitges fort,

i et fas sofrir els ulls

a seguir la trama

pels vells corredors.

Salves esvorancs

de por successiva,

només que et llampeguin

lluïssors de fe

que, una mica idèntic,

algú que pots dir

que és tu mateix, sempre

fa camí amb tu.

No retrobaràs

la teva ombra espessa,

el dúctil propòsit

amb què saps trair,

fins que surtis on,

a la llum del sol

("quina? quina?" et crida

la gralla) plegades,

t'esperen les dones.

G. Ferrater.

;

2009-01-05T12:10:00.003+01:00

EL DISTRET

Segur que avui hi havia núvols,

i no he mirat enlaire. Tot el dia

que veig cares i pedres i les soques dels arbres,

i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.

Mirava de prop, no m'aixecava de terra.

Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.

Que demà me'n recordi. L'altre dia

vaig mirar enlaire, i enllà de la barana

d'un terrat, una noia que s'havia

rentat el cap, amb una tovallola

damunt les espatlles, s'anava passant,

una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.

Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.

Eren les quatre de la tarda, i feia vent.

Gabriel Ferrater, diu: "Col·lecciono dies, però els tinc tots repetits"

A n'aquest espai anirem col·leccionant dies, moments, instants, melodies, colors, moviments i quietuds. Com una correspondència audiovisual amb un mateix i per a tothom. Les nostres dèries i foscors més íntimes troben el seu lloc i es despullen davant els ulls del món i dels seus dies. Poemes d'imatge en moviment i recull de fragments d'una realitat nova, la ciutat, els pobles, paisatges i geografies llunyanes, noves ànimes per retratar i conservar en el temps.

Gràcies polits. Gràcies Rai per Gabriel Ferrater i la seva col·lecció de dies, que ens inspira a n'aquesta continuació incesant de col·leccionista.