Θάλασσας τοῦ πρωϊοῦ κι ἀνέφελου οὐρανοῦ
λαμπρὰ μαβιά, καὶ κίτρινη ὄχθη· ὅλα
ὡραῖα καὶ μεγάλα φωτισμένα.
'Εδῶ ἂς σταφῶ. Κι ᾶς γελασθῶ πὼς βλέπω αὐτὰ
(τά εἴδ᾽ ἀλήθεια μιὰ στιγμὴ σὰν πρωτοστάθηκα)·
κι ὄχι κ᾽ ἐδῶ τὲς φαντασίες μου,
τὲς ἀναμωήσεις μου, τά ἰνδάλματα τῆς ἡδονῆς.
Deixeu que aquí m'estigui.
I que posi una mica els ulls en la natura.
Aquest mar matinal, aquest cel sense núvols,
amb llurs blaus resplendents, i la groga ribera.
Tot bell i inmensament il·luminat.
Deixeu que aquí m'estigui.
I que m'enganyi com si veiés tot això
(de fet ho vaig veure un instant
quan aquí em vaig estar per primera vegada)
i no també aquí les meves fantasies,
les meves recordances, les imatges del goig.
K.P. Kavafis, traducció de Carles Riba.
