SENSE DORMIR
La nit té un pes feixuc malgrat el vol
de les estrelles i la transparència
de l'aire net.
És un gran sac ple de tubercles de records que
malda
per aixecar-se i no ho aconseguiex.
No t'alcis
del llit, no fos que t'abismessis
en la negror.
Corren fantasmes
per tot el pis.
No apaguis
el llum. Espera el dia nou,
sense dormir si pots,
escoltant la tempesta.
Joan Vinyoli.
Premonició de la que serà prest la primera col·lecció compartida.
La
La from Macià Florit on Vimeo.
TESEU
Un sol fil et daura
la fosca memòria,
corre pels tapissos
on t'has figurat.
Tornes, tornes tu?
No trepitges fort,
i et fas sofrir els ulls
a seguir la trama
pels vells corredors.
Salves esvorancs
de por successiva,
només que et llampeguin
lluïssors de fe
que, una mica idèntic,
algú que pots dir
que és tu mateix, sempre
fa camí amb tu.
No retrobaràs
la teva ombra espessa,
el dúctil propòsit
amb què saps trair,
fins que surtis on,
a la llum del sol
("quina? quina?" et crida
la gralla) plegades,
t'esperen les dones.
G. Ferrater.
;
EL DISTRET
Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me'n recordi. L'altre dia
vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
d'un terrat, una noia que s'havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s'anava passant,
una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent.
Gabriel Ferrater, diu: "Col·lecciono dies, però els tinc tots repetits"
A n'aquest espai anirem col·leccionant dies, moments, instants, melodies, colors, moviments i quietuds. Com una correspondència audiovisual amb un mateix i per a tothom. Les nostres dèries i foscors més íntimes troben el seu lloc i es despullen davant els ulls del món i dels seus dies. Poemes d'imatge en moviment i recull de fragments d'una realitat nova, la ciutat, els pobles, paisatges i geografies llunyanes, noves ànimes per retratar i conservar en el temps.
Gràcies polits. Gràcies Rai per Gabriel Ferrater i la seva col·lecció de dies, que ens inspira a n'aquesta continuació incesant de col·leccionista.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
