Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me'n recordi. L'altre dia
vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
d'un terrat, una noia que s'havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s'anava passant,
una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent.
Gabriel Ferrater, diu: "Col·lecciono dies, però els tinc tots repetits"
A n'aquest espai anirem col·leccionant dies, moments, instants, melodies, colors, moviments i quietuds. Com una correspondència audiovisual amb un mateix i per a tothom. Les nostres dèries i foscors més íntimes troben el seu lloc i es despullen davant els ulls del món i dels seus dies. Poemes d'imatge en moviment i recull de fragments d'una realitat nova, la ciutat, els pobles, paisatges i geografies llunyanes, noves ànimes per retratar i conservar en el temps.
Gràcies polits. Gràcies Rai per Gabriel Ferrater i la seva col·lecció de dies, que ens inspira a n'aquesta continuació incesant de col·leccionista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada