La


TESEU

Un sol fil et daura
la fosca memòria,
corre pels tapissos
on t'has figurat.
Tornes, tornes tu?
No trepitges fort,
i et fas sofrir els ulls
a seguir la trama
pels vells corredors.
Salves esvorancs
de por successiva,
només que et llampeguin
lluïssors de fe
que, una mica idèntic,
algú que pots dir
que és tu mateix, sempre
fa camí amb tu.
No retrobaràs
la teva ombra espessa,
el dúctil propòsit
amb què saps trair,
fins que surtis on,
a la llum del sol
("quina? quina?" et crida
la gralla) plegades,
t'esperen les dones.

G. Ferrater.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)